I què és el que ens espera, a nosaltres?

• El 47% dels joves d'entre 15 i 24 anys passen més hores navegant per internet que davant la TV.
• L'usuari mig de la xarxa passa més de 14 hores setmanals navegant per internet, 11 hores mirant la TV i 4 hores llegint la premsa/revistes.
• El 36% dels enquestats asseguren que l'augment del temps dedicat a internet va en detriment del temps que dediquen a la TV.
• El 71% dels usuaris de video-consoles toleren el product placement en els seus jocs, i fins i tot un de cada dos creu que la publicitat produeix un efecte realista.
• Pel 74% dels anunciants europeus internet és un suport publicitari essencial.
• L'any 2008 la inversió destinada a publicitat en xarxes socials va créixer un 367%.
  
• A Espanya la inversió en màrqueting mòbil suposarà un augment anual del 48,6% en els propers anys.
• D'aquí 3 anys la inversió en publicitat a internet serà del 18% respecte del total d'inversions a Europa, duplicant-se la xifra actual.

Davant d'aquest mar de dades la pregunta és clara: què és el que ens tocarà viure com a publicitaris professionals?

Pel que fa a internet, sembla que la tendència és clara: les inversions pel que fa a posicionament en buscadors, e-mail màrqueting, xarxes socials i campanyes pay-per-click seguiran augmentant, mentre que el format banner anirà desapareixent. La capacitat de control i medició de l'evolució del procés, el baix cost per acció, la rapidesa per generar i posar en marxa noves campanyes i de segmentar en són alguns dels motius.

Una novetat que apunta molt alt és la realitat augmentada. Consisteix en un conjunt de dispositius que afegeixen informació virtual a la informació física ja existent, a diferència de la realitat virtual, que la substitueix. I què millor que un exemple per entendre-ho? Aquí en teniu un mitjançant la càmera d'un l'Iphone:

No estem gens lluny de poder utilitzar aquesta tecnologia a nivell publicitari. De fet, Universal McCann ja ha aplicat per primera vegada a Espanya la realitat augmentada en un anunci:

Aquest tipus de publicitat compleix a la perfecció amb els quatre requisits bàsics de la publicitat eficaç: interactivitat, personalització del contingut, resultats medibles en temps real i efecte sorpresa, que augmenta el nivell de record de l'acció publicitària.

Un altre camí possible és la creació de móns virtuals per les marques. Alberto Español i Santi Garcia, de Time On Screen, proposen multiplicar les oportunitats de negoci, de comunicació publicitària, de retroalimentació i d'interacció amb el consumidor o usuari del producte-servei que ofereix la marca a través d'un món semblant al Second Life, una eina cross-media que permet crear, produir i publicar en tots els mitjans de l'era digital. Aquí teniu una llista dels 10 móns virtuals més populars.

Segons la Wikipedia, la senyalització digital dinàmica/multimèdia (digital signage en anglès) consisteix en l'ús de continguts digitals emesos a través de pantalles LCD, plasma o LED. Aquesta nova tecnologia està substituint cada vegada més els cartells tradicionals estàtics, ja que els primers permeten la interacció amb els continguts i la personalització del missatge segons el públic objectiu, de manera que s'aconsegueixen campanyes publicitàries més exactes i eficaces. Les pantalles poden ser tant d'ús interior com exterior, però en ambdós casos es busca captar l'atenció i captivar el consumidor. Empreses, botigues, grans superfícies, centres comercials, punt de venda... molts ja han començat a aplicar la senyalització digital. En el cas d'exteriors, es busca aconseguir un gran impacte a través de pantalles de dimensions enormes o de col·locar-les en zones de gran afluència. Un exemple:

Si tenim en compte que més del 70% de les compres es decideixen al punt de venda, que els cartells estàtics les augmenten un 39% i que els panells digitals un 83%, sembla lògic tirar-nos de cap a la última opció. Encara s'estan acabant de perfilar els sistemes de medició de l'impacte produït per aquestes pantalles, però un dels més potents és el de detecció per iris, que permet comptar quantes persones han mirat una pantalla, durant quanta estona i detectar-ne el gènere, entre d'altres dades d'interès publicitari. Atrae és una empresa de comunicació i publicitat espanyola que treballa amb la tecnologia de la senyalització digital. Us recomano que feu un cop d'ull als formats que planteja, són molt interessants!

El màrqueting mòbil es presenta com el plat fort de la publicitat del futur immediat (només cal que ens fixem en l'últim pas estratègic de Google): s'estima que l'any 2012 s'invertiran 105 milions d'euros en aquest mitjà, suposant un creixement anual del 48,6%. De fet, malgrat la crisi estructural, les inversions han augmentat un 13%, per sobre d'internet.

I què passarà amb la TV? Desapareixerà? Aquí ens proposen un exemple molt interessant de com podria ser la publicitat en un futur no gaire llunyà. Us recomano que el llegiu, és molt interessant i amè. Segons l’expert en comunicació John Battelle, autor de The Search: How Google and Its Rivals Rewrote the Rules of Business and Transformed Our Culture, la informació que l’usuari busqui al seu ordinador o mòbil es combinarà amb el que esculli veure a la TV. Aquestes dades arribaran a empreses com Google, que mostaran en pantalla els anuncis publicitaris segons l’interès i el perfil del consumidor. La infraestructura del pagament per recerca es convertirà, molt probablement, en el model publicitari més aplicat i permetrà anunciar-se a la TV a milers d’anunciants que fins ara no s’ho podien permetre. Si es segueix aquest camí, la convergència de mitjans o flow marketing serà una realitat i ja no tindrà sentit separar les inversions de publicitat en funció del mitjà: les empreses simplement invertiran en publicitat en el metamitjà, que els englobarà tots i tindrà la interactivitat i la personalització extrema com a dogmes inamobibles per ser efectiva.

El que sembla que tenim tots clar és que el futur de la publicitat és eminentment digital, personalitzat i interactiu, i que haurem d'anar adaptant les formes de comunicació a les noves possibilitats que de ben segur ens oferirà la tecnologia.

Càpsules http:

1. Els avenços tecnològics marcaran el camí de la publicitat del futur.
2. Quan parlem de la publicitat que vindrà no podem obviar paraules com interactivitat, personalització, multimèdia i interactivitat.
3. No us oblideu mai de ser feliços.

Si no estàs a Google, no existeixes

No tinc recursos ni temps per elaborar un estudi sobre el tema, però posaria la mà al foc que la gran majoria d’internautes té el Google com a pàgina principal del Firefox o de l’Explorer. Sembla mentida, però malgrat la seva omnipresència i la confusió per part de molta gent entre internet, la web i Google (semblant al que passa amb els mocadors de paper i Kleenex), aquesta empresa només té 11 anys d’existència. I crec recordar que hi havia vida, abans de Google. Diferent, sí, però vida al cap i a la fi.

De fet, els internautes van haver d’esperar 2 anys des del llançament al públic de la web per poder buscar informació a la xarxa. El 1993 la web ja desbordava la capacitat humana. Va ser en aquest context que Matthew Gray, un estudiant del MIT, va crear el primer robot web o aranya, anomenat WWW Wanderer, que rastrejava la web passant d’un enllaç a un altre de manera automàtica. Poc després aquell mateix any, les seves capacitats es van ampliar per crear un índex i, sota el nom de Wandex, es va llançar el primer motor de cerca de la història.
Poc després aquell mateix any es va posar a disposició dels internautes Aliweb, encara en funcionament. Aquest buscador exigia als propietaris de llocs web la creació d’un fitxer específic que servís per indexar la pàgina. Com que poques pàgines es preocupaven en un inici de fer aquest fitxer, els cercadors eren poc eficients i els usuaris hi trobaven poques dades, de manera que els utilitzaven poc i, conseqüentment, no hi havia motivació per crear-ne de nous. Tot i així, van idear-se nous sistemes de rastreig i el següent any es va llançar WebCrawler que, a diferència dels seus predecessors, permetia una cerca per paraules a qualsevol pàgina web, convertint-se en una característica estàndard per a la gran majoria de buscadors. També durant el 1994 es va llançar Yahoo!, un directori o índex temàtic que va tenir un gran èxit immediat. Els seus fundadors van comprendre que tenien una gran oportunitat de negoci i van fundar la primera empresa basada en un buscador. A partir d’aquí, hi va haver una important proliferació de buscadors que utilitzaven diferents mètodes –uns més eficaços que d’altres- per oferir resultats: Lycos, Altavista, Excite, Infoseek... Però l’arribada de Google va suposar una veritable revolució.

Google va començar el 1998 com un modest motor de cerca que incorporava un avantatge diferencial respecte de la resta: basava la cerca en un algoritme, el PageRank, que classificava les pàgines web en funció de la quantitat d’enllaços d’entrada que rebien i de la “qualitat” de la recomanació, establint així un rànquing. La resta de buscadors fins el moment retornaven un llistat de resultats amb els termes buscats però sense cap ordre de rellevància: era el propi usuari qui havia d’establir-lo. Aquest clar avantatge va suposar una gran popularitat entre els navegants i Google va anar adquirint cada vegada més protagonisme. Però no es va quedar aquí i, a part de millorar constantment el seu algoritme, aprenent del comportament dels seus usuaris, Google s’ha anat convertint en una gran empresa de serveis 2.0 basada en la confiança dels usuaris i la transparència i en un gran i poderós metamitjà.

Actualment a Espanya Google acapara el 99% del mercat dels buscadors. És el país on es registra un predomini més gran, però tot i així, a nivell global representa un 60% de les cerques. Però el que realment ha marcat la diferència en el model empresarial de Google ha estat la seva capacitat de fer rendible la xarxa mitjançant la gestió de la publicitat online que ofereix a través dels programes AdWords i AdSense. D’aquesta manera Google domina el mercat ad server amb una quota de mercat mundial del 56,5%, mentre que els seus competidors més directes, Yahoo! i Microsoft, es queden amb un 9,7 i el 3,8% respectivament. Però Google no es conforma amb això i en els últims dos anys ha comprat DoubleClick, AdMob i Teracent, tres companyies publicitàries punteres. El més interessant és que les dues últimes, adquirides en els últims mesos, són orientades a la publicitat mòbil, cosa que deixa entreveure els objectius actuals de Google: posicinar-se amb força en l’internet mòbil ara que encara estem en fase de popularització. A més, Teracent està especialitzada en publicitat contextual personalitzada a temps real, la joguina preferida de la màquina més perfecta de fer diners AKA Google. En funció de l’hora del dia, del contingut de la web visitada, de l’historial de visites i de l’idioma del visitant, la publicitat canvia.

No cal dir que són molts els que critiquen aspectes d’una empresa que poc a poc s’ha anat convertint en un gegant extremadament poderós: es qüestiona la privacitat de les dades dels usuaris, se l’acusa de la manca de transparència en aspectes com el seu sistema de subastes de publicitat, un mercat privat manejat únicament per Google, sense gaire informació pels anunciants o pels usuaris generadors de continguts i d’estar creant un monopoli semblant al de Microsoft. Aquí teniu 3 vídeos com a petita mostra:




Per altra banda, també són molts els que queden fascinats per la política innovadora i creativa d’aquesta empresa i que somien en, algun dia, treballar en les seves instal·lacions i sota les seves condicions laborals:


Google busca, oferint serveis de qualitat, que l’usuari es quedi més temps a la xarxa i generi més contingut, per tal de poder-lo incorporar al seu algoritme i així augmentar les possibilitats que algú cliqui els anuncis contextuals, augmentant així els seus ingressos. És un model òbviament interessat: es tracta d’una empresa i, com a tal, el seu objectiu és augmentar els incomes. Tot i així, la qualitat d’allò que ofereix i els beneficis que raporta a l’usuari “de a pié” fa que la majoria de nosaltres li tinguem un apreci semblant al que podríem tenir a aquelles persones que ens fan la vida més fàcil.

Càpsules http:

1. L'èxit de Google com a empresa no es deu al buscador que el va llançar a la fama, sinó a la implantació d'un model de publicitat eficaç i rendible basat en el posicionament als buscadors.
2. Google busca estendre el seu èxit a la telefonia mòbil en vistes de l'expansió que avui en dia s'està gestant. Per fer-ho, ja ha comprat dues grans companyies de publicitat especialitzada en aquest mitjà: AdMob i Teracent.
3. Actualment hem arribat a una dependència tan gran de Google que sembla que si volem "existir" com a empresa o com a persones, hem de sortir en el seu rànquing de resultats. I així ha anat augmentant el seu èxit i el pes de les seves butxaques.

Bons exemples de publicitat online

L'Anna és la noia de qui s'ha enamorat en Pix. Pobret...!

La saturació publicitària és un fet i no només en els mitjans convencionals, sinó també a internet i als telèfons mòbils: tots sentim un odi profund quan estem al clímax d'una pel·lícula, llegint un web interessant o dormint i ens interrompen un espot, un banner sorollós o un sms dient-nos que, si enviem la resposta a la pregunta més "xorra" del món, guanyarem un BMW "by the face". Aquesta és la publicitat fàcil de fer, la que no requereix investigació i creativitat i la totalment inefectiva que converteix el publicitari en persona non grata.

Per sort, no tota la publicitat és irritant i/o intrusiva: tots hem vist peces divertides/interessants/curioses/impressionants que hem volgut compartir amb els nostres amics a través del blog/Facebook/correu electrònic. De fet, existeixen milers de blogs que mostren campanyes below the line, espots i gràfiques d'una gran creativitat.

A mi m'agradaria centrar-me en algunes maneres de fer publicitat online i en algunes campanyes concretes que m'han cridat l'atenció per la seva originalitat o efectivitat (no sempre van lligades) i que crec que esquiven molt bé la saturació.

Per començar, parlarem de la publicitat que, malgrat tenir un format més aviat convencional, és efectiva per la seva gran targetització. Sobretot en webs 2.0 i xarxes socials, la seva presència pot estar totalment justificada, o almenys això és el que penso jo. Filmaffinity és una web per amants del cinema que, a part d'oferir una base de dades molt completa de pel·lícules, incorpora crítiques i valoracions dels usuaris i les 20 "ánimas gemelas" que tenen més afinitat de gustos amb tu. Quan busques una pel·lícula, a part de saber com l'han valorat les teves "almas gemelas", pots comprar-la fent un sol clic al banner que es troba a la dreta de la informació de la pel·lícula, que et redirigeix a alguna pàgina web per comprar-la.

Reconec que durant un temps vaig estar enganxada al Music Challenge, un joc del Facebook que consisteix en endevinar el títol/autor d'una sèrie de cançons amb el mínim temps possible. És un bon passatemps i una bona manera de recuperar cançons que tenies oblidades o de descobrir-ne de noves a la vegada que fas uns piques amb els teus amics per veure qui fa més punts. Però, per què us explico tot això? Doncs perquè, al final del joc, Amazon ha tingut la genial idea de posar una llista de totes les cançons que han sonat durant el joc amb un link a la seva pàgina web que permet comprar-les en mp3.

Les campanyes virals personalitzables són les que acostumen a tenir més èxit. 2 exemples: Calle 13 ens ofereix una original manera d'acabar amb el nostre enemic (una mica sàdica, però coherent amb la temàtica del canal) i un vídeo de la campanya d'Obama, en què podem convertir algun amic nostre en la persona més odiada d'Amèrica (o estimada, segons com es miri):

El que és més important en el cas dels virals és que la nostra marca no passi totalment desapercebuda o que allò que fem no tingui cap mena de relació amb qui som. Nestlé Alimentación Infantil no farà mai un viral en què puguis assessinar algú. I si ho fa, tothom li saltarà al coll.

El youtube també s'està convertint en una plataforma perfecta per promocionar alguns productes i serveis. OraBrush és un raspall que ajuda a eliminar l'halitosi. Bastant poc atractiu, no? Doncs han trobat una manera divertida de publicitar-se al youtube:

Un altre cas: el vídeo que va penjar Nintendo per promocionar el joc Wario Shake it. Malauradament ja l'han retirat del youtube, però amb el vídeo següent us podeu fer una idea del que passava quan premies el play:


Ara, per mi, la millor manera de fer "publicitat" (i ho poso entre cometes perquè, segons la definició de publicitat, ha de ser pagada) és crear una marca que enamori tant i tant als seus consumidors que aquests es converteixin en els nostres propis promotors online de manera totalment desinteressada i "gratuïta" (i ho poso entre cometes perquè, en realitat, ens haurem deixat uns quants milionets en la construcció de la marca). Aquests són els casos d'Apple o d'IKEA, que tenen blogs no oficials a patades dedicats exclusivament a les seves marques i els seus productes. Una petita mostra: Todo Apple Blog ha estat creat per dos estudiants amants d'aquesta marca i Positive Fanatics és un blog de fanàtics d'IKEA que fins i tot estan rodant una minisèrie dins les seves instal·lacions. Us recomano també una visiteta a aquest blog, on parla dels ingressos d'Apple vs. les seves inversions en publicitat.

I per acabar, una web que m'ha cridat l'atenció: The Million Dollar Homepage. L'any 2005, Alex Tew, un estudiant que necessitava diners (com tots), es va il·luminar i va decidir crear una pàgina web per vendre un milió de píxels a 1$ el píxel. Els que s'hi anuncien no sé si els ha sortit gaire a compte, però el tio va aconseguir vendre tots i cadascun dels píxels, posant-se un milió de dòlars a la butxaca. Una bona manera d'aconseguir diners pel viatge de final de carrera, no creieu?

En fi, tot són maneres de treure profit d'aquest gran invent anomenat internet.

Càpsules http:

1. La saturació publicitària fa necessària la creativitat per ser vistos.
2. És important que tot allò que fem per promocionar la nostra marca sigui coherent amb la nostra filosofia. Podem tenir una idea molt bona, però si no encaixa amb els nostres valors, podem arribar a autoperjudicar-nos.
3. Mai hem d'oblidar que estem fent publicitat de la nostra marca. Per nosaltres seria un fracàs fer el millor viral de la nostra història, amb més de 15.000.000 de visualitzacions, 3 grups de fans al Facebook i mencions a televisió si la gent no sap que la nostra marca és la que està darrera d'aquesta acció.
   

Fes clic aquí

Has de fer un treball sobre "A". Vas al Google i busques "A". Acabes llegint un text molt interessant, però que parla de "Z". Com pot ser, això? Gràcies a -o per culpa de- els hipervincles i els seus amics, els clics.

Quan era petita tenia uns contes que et permetien escollir el camí i et portaven a un final o a un altre en funció d'allò que anessis escollint. Avui en dia podríem dir que totes les webs que coneixem tenen aquest format: tu tries on vols anar i, per fer-ho, enlloc d'anar a la pàgina 9 o 27 del llibre, només hem de fer un simple moviment de dit.

Etimològicament parlant, "clic" és una onomatopeia de certs sons, com el produït pel gallet d'una arma o prémer un interruptor, que es va estendre també al so que es genera en prémer el botó del ratolí i que, a causa de la gran expansió informàtica dels útlims anys, es va convertir en la definició estrella del diccionari.

Però, a la pràctica, "fer clic" significa aconseguir tot el que vulguis gastant menys d'una caloria prement el botó del ratolí amb una pressió de menys d'1g/cm2. S'ha convertit en la nostra manera d'anar d'un lloc a l'altre, de conèixer el món: ara ja no caminem, fem clic.

Aquesta gran rapidesa per aconseguir les coses sense moure'ns de la cadira, tan anhelada en els temps que corren, ha estat explotada (i jo afegiria el prefix "sobre-") per les empreses, que introduïnt en el seu naming la paraula clic (o click) o afegint una frase del tipus "X servei a només un clic" ens volen fer creure que entrant a la seva web tot anirà rodat.

Ara t'asseguren que pots casar-te amb un sol clic a Bodaclick i després divorciar-te també amb la mateixa facilitat a Divorcio en un click, pim pam. I n'hi ha a milers: Viajeclick, Clickviajar, Clickair, Clickseguros, Movilclick...

No m'estranya que a algun il·luminat se li acudís registrar la paraula "click". A Perú, una tal Katty Villalobos, que es va fer famosa a arrel d'un vídeo de youtube en què imitava a Tula Rodríguez, una actriu-ballarina-model, va patentar a Indecopi (Instituto Nacional de Defensa de la Competencia y de la Protección de la Propiedad Intel·lectual) la paraula "click", que havia posat de moda la tal Tula. Katty es va avançar així a la voluntat de Tula d'explotar-la comercialment al·legant que, ara que tenia una secció en un programa de TV que es deia "click espectáculos", havia de protegir el nom de possibles còpies. La copiadora ara es protegeix de possibles còpies. Interessant.

El clic s'està convertint en una manera rendible d'explotar comercialment la xarxa. La publicitat online per paraules clau és un mètode que utilitza el model PPC (pay per click), de manera que l'anunciant només paga per cada clic que genera trànsit a la seva web. Tenint en compte aquestes dades:

• Gairebé la meitat d'usuaris d'internet troben els productes i serveis que busquen a través d'internet
• Un 90% dels usuaris de buscadors només s'interessen pels 30 primers resultats
• Una posició prominent d'una empresa en els resultats dels cercadors pot incrementar d'un 10 a un 25% els visitants a la seva web
  

sembla crucial la tria d'aquestes paraules claus per catapultar la nostra empresa als primers llocs del rànquing. Però segons la popularitat d'aquestes paraules el cost per clic varia, i ens podem trobar que la broma ens surti força cara. Aquest és el cas extrem de la paraula "mesothelioma", que el pasat mes de setembre es va vendre a la subhasta de paraules clau de Google per 99,44$ el clic! Si voleu saber què coi és això del mesothelioma i el motiu d'aquest preu tan elevat feu clic aquí. No, aquí. Volia dir aquí.

Per sort, sembla que les empreses cada vegada estan més centrades en buscar mètodes de publicitat més útils i rendibles que els mítics banners emprenyadors i enganyosos que t'asseguraven que si feies clic a l'anunci series ric, la persona més afortunada del món o coneixeries en Brad Pitt en persona.

Després de divagar una bona estona sobre el tema, em preguntava quantes vegades dec haver premut el botó del ratolí en el que porto de vida i si acabaria tenint artrosi al dit índex de la mà dreta. I si, a la llarga, amb l'evolució, la resta de dits es debilitarien i per contra tindríem un dit índex dret molt desenvolupat i forçut. Però just quan començava a patir imaginant éssers humans mutants amb dits índex Schwarzeneggerians, he anat a parar (como no, fent uns quants clics), a un parell de webs que ofereixen alternatives al clic:

• aquesta pàgina web et proposa que naveguis per tota la seva web amb una única condició: que no facis mai clic.
• Andreas Lutz ens explica en aquest vídeo que això de fer clic està passat de moda i que amb només una webcam, un micro i ganes d'exercitar el cos, podem navegar per internet cremant algunes calories més que les irrisòries d'apretar el botó del ratolí.

Per ara, per això, fer clic potser és molt 90s però és la nostra realitat, i fins i tot a l'Urban Dictionary trobem una referència a aquesta nova manera d'aconseguir les coses en l'era informàtica:

"word of click"
The way information is transmitted from person to person in the computer era -by clicking on links
We used to hear things by word of mouth; now, we hear them by word of click.

I, el més divertit, és que ara, només fent un clic, pots obtenir una tassa amb aquesta definició estampada. Chapeau.


Càpsules http:

1. La paraula "clic" té uns atributs de rapidesa, facilitat i interactivitat que la converteixen en un atractiu per les empreses, que la incorporen en els seus noms i descripcions.
2. El sistema de navegació per clics (o hipervincles) ofereix a l'usuari d'internet l'oportunitat de triar.
3. La publicitat online més sensata i eficaç és la utilització del mètode de les paraules claus amb pay per click.
   

"Yo soy cibernauta porque internet me ha hecho así"

Ens passem un terç de la vida dormint, un terç treballant i l’altre terç davant l’ordinador. I si treballem davant de l’ordinador, ens passem 2/3 de la vida davant l’ordinador. I dic 2/3 perquè fins i tot en els desplaçaments de la feina a casa i de casa a la feina, quan sortim de festa o mirem la tele també tenim un ordinador a mà (en qualsevol dels seus formats). Per força, internet ens està canviant.

Un dia estaba parlant amb un amic pel xat del gmail i, de sobte, em diu: “ei, ari, t’escric des del lavabo. Xoooof!”. A mi, aquesta informació em va sobrar (sortosament encara no percebem olors digitalment), però em va fer reflexionar sobre la ubiqüitat que ens brinda internet i la possibilitat de fer diverses tasques alhora (multitasking). S’ha calculat que el dia a internet dura 36 hores, enlloc de les 24 convencionals del món real. Com pot ser? Doncs perquè mentre escoltem la discografia de Yann Tiersen per l’Spotify, estem consultant el correu i ens estem descarregant l’últim capítol de Lost, de manera que augmentem el temps virtual. I, agafa’t, perquè d’aquí 3 anyets s’estima que el dia virtual tindrà una durada el doble de llarga que el real. Si això significa que enlloc de treballar 8 hores reals al dia només en necessitarem 4, firmo.

Un altre fet que em va fer reflexionar és l’evolució dels missatges de felicitació d’aniversari dels amics: primer venien a dir-t’ho de paraula, després et trucaven a casa, al cap d’uns anys al mòbil, més tard t’enviaven un sms (havies de mirar de tenir la safata d’entrada amb prou capacitat aquell dia) i aquest any només he rebut un sms. La resta de felicitacions han estat a través de Facebook, i de fet aquest ha estat l’any que m’han felicitat més vegades. Ei, quan estigueu deprimits, feu un experiment: canvieu la vostra data de naixement al Facebook. Veureu com tothom us felicita.

Estem perdent la memòria. O l’estem cedint als discs durs, als correus, al Delicious, al Facebook i a l’agenda del mòbil. Quin daltabaix, quan perdem el mòbil! Sembla que haguem perdut més de mitja vida amb ell. Tenim una confiança extrema en la tecnologia. Potser d’aquí uns anys tindrem discs durs incorporats al cervell. Serà com gairebé recuperar la memòria natural, tornar als orígens.

Ens estem tornant uns impacients. Tenim la tecnologia de l’ara i l’aquí mateix, de manera que ens indignem quan estem al msn i triguen més de 2 minuts a contestar-nos (segur que alguna vegada us han dit “bueno, ja parlarem, que deus estar ocupat...”; que sapigueu que aquesta frase és la que escriu algú ofès) o quan posem un arxiu a descarregar a l’Ares i triga a començar la descàrrega.

Ha desaparegut per complet aquell sentiment d’il•lusió de quan esperàvem una carta. Avui en dia, esperar per veure un altre capítol de la nostra sèrie preferida a Megavideo, per rebre la contestació d’un mail o per descarregar un arxiu de Megaupload ens treu de polleguera. Ara més que mai, qui espera desespera.

I ara, una petita confessió: de totes les parelles que he tingut (que són poques), en el 100% dels casos internet ha tingut un paper determinant. No me n’amago. És una altra manera tan lícita com les altres de conèixer gent. Que sigui més o menys màgic, això ja corre a compte de cadascú. Per mi és prou màgic llegir el Fotolog d’algú que em fa riure a “carcajada limpia” i acabar-lo coneixent en el món real. Sí que es pot enganyar, a través d’internet, però també ens permet contactar amb gent amb qui probablement no ens trobaríem mai en una discoteca, un bar o un concert. De fet, les xarxes socials i algunes webs com meetic, match.com i singles, s’han convertit en les grans aliades dels solters, separats i divorciats.

També està canviant la nostra manera de parlar: existeix un argot específic d’internet que cada cop està arrelant més en el llenguatge que utilitzem quotidianament, als mitjans de comunicació i a la publicitat i, conseqüentment, es van introduint noves paraules als diccionaris. El verb clicar o fer clic, per exemple, ja ha estat acceptat per l’Institut d’Estudis Catalans. Però no només afecta al llenguatge a nivell de vocabulari, sinó també té influència en l'humor, i, en menor mesura (ara per ara), en les frases fetes. Temps al temps.

Segons aquest article d'Agapito Maestre, existeixen 3 tipus d’usuaris d’Internet: els addictes, que no és que considerin que internet els hagi canviat la vida, sinó que no hi havia vida abans d’internet; els moderats, que pensen que internet ha significat una revolució semblant a la Revolució Industrial, de manera que ha canviat per complet les nostres formes de vida i, fins i tot els seus sentits; i els escèptics, que no volen reconèixer els canvis que internet ha suposat en les seves vides.

Com a addicte-moderada que em considero (ja se sap que les classificacions sempre tenen matisos), crec que és important prendre consciència de com ens està canviant internet per potenciar aquells aspectes positius i intentar buscar una manera de posar remei o pal•liar els negatius.

Càpsules http:

1. Internet té una gran influència en la nostra quotidianitat, afectant la nostra manera d'aprendre, de treballar i de divertir-nos.
   
2. Existeixen 3 actituds diferents sobre aquesta influència: l'addictiva, la moderada i l'escèptica.

Prossumidors: la massa té el poder

L'any passat vaig anar a un Balneari-Hotel de 5 estrelles (jo, la reina del càmping). I, a part que a l'habitació no estàvem sols -hi havia una "cucaracha" de dimensions extraterrestres-, els empleats de l'hotel van ser força desconsiderats amb nosaltres en diverses ocasions (potser se'ns veia a la cara, a la indumentària o a l'edat, que érem els reis del càmping). Atrápalo ens va demanar l'opinió, i la intenció era deixar als de l'hotel una mica verds, però aquestes coses o les fas al moment o ja te n'oblides. Hagués estat interessant que, entre l'allau de comentaris positius que tenia l'hotel en el moment en què vam escollir-lo, aparegués ara la nostra valoració. Potser a algú li seria útil.

Cada vegada són més i més les webs que, després de l'èxit d'Amazon, decideixen incloure les valoracions dels usuaris sobre els productes o serveis que ofereixen. Són experiències personals, totalment subjectives, però que als usuaris ens són mil vegades més útils que les de suposats experts en la matèria: els europeus confiem gairebé un 30% més en l'opinió d'altres usuaris que en allò que ens diuen les revistes, televisions i ràdios.

Els prossumidors, consumidors i a la vegada productors d'opinions i continguts sobre el producte, són els nous prescriptors de l'era digital. Una allau d'opinions negatives a internet pot acabar amb la reputació d'una empresa i una munió d'opinions positives pot suposar el seu millor estri de promoció. És per això que la gestió de la reputació online pren cada vegada més protagonisme entre els serveis que ofereixen les agències de comunicació. Social Scan, Twinfluence i Blogpulse són algunes de les eines de monitoreig que s'utilitzen per conèixer tot allò que s'està dient a la web i a les xarxes socials sobre una empresa/tema en concret. Després cal discernir els missatges positius dels negatius i contrastar-ne la veracitat.

Moltes empreses reaccionen davant dels comentaris negatius demanant-ne la retirada sense caure en el fet que aquestes valoracions els poden suposar una gran oportunitat. És important escoltar el client, respondre amb rapidesa (sinó "quien calla otorga", permetent que la incertesa persisteixi) i mantenir-hi una conversa. Si se sent escoltat i valorat, el client descontent pot ser que rectifiqui la seva posició o que, si més no, no augmenti el seu grau d'enfadament.

Però no tot són flors i violes en el món de l'opinió lliure. Ja s'han produït uns quants casos en què s'han utilitzat fakeblogs i falses valoracions per tal d'emmascarar interessos econòmics, personals o empresarials. I els internautes, si alguna cosa no suportem, és que ens enganyin. És per culpa d'aquests tipus d'accions fraudolentes que des de sempre s'ha posat en dubte la veracitat i utilitat dels comentaris. Si voleu alguns exemples de males pràctiques empresarials utilitzant els Social Media, entreu a aquesta wiki. També n'hi ha de bones, no vull semblar morbosa. Altres exemples, extrets del següent article:

Apple ha sabut jugar molt bé el joc del buzz a internet: sap que generar expectació entre els usuaris dels seus productes provoca que aquests pràcticament es promocionin sols. Té en compte en tot moment quina és l'opinió dels internautes sobre els seus productes i els fan evolucionar segons volen els seus clients.

Belkin, una companyia de productes electrònics, oferia diners en un anunci de classificats per parlar bé de l'empresa a Amazon. Un blogger ho va descobrir i va generar un corrent d'opinió negativa. El president de la companyia va aparèixer en un vídeo negant la seva responsabilitat i atribuint l'anunci a algun treballador.

Algú va descobrir que els candaus que venia Kryptonite s'obrien fàcilment amb un boli Bic, va emetre una queixa a l'empresa i ho va publicar al seu blog. En un principi, l'empresa va ignorar els comentaris, però la notícia va arribar al The New York Times i l'incident va costar 10 milions de dòlars a l'empresa.

Vichy va crear el blog de Claire, una noia suposadament anònima disposada a provar cosmètics i explicar les seves experiències al respecte. En realitat es tractava d'un fakeblog destinat a fer-se publicitat positiva, i això els usuaris francesos de seguida s'ho van ensumar i van generar tal quantitat de comentaris negatius que Vichy es va veure obligat a disculpar-se.

Per sort, sembla que els usuaris d'internet comencem a desenvolupar un sisè sentit digital que ens permet discernir quines són les opinions realment fonamentades que ens poden ser útils. Això sí, cada vegada necessitem més temps i esforç no tant per trobar opinions, que n'hi ha a patades, sinó per discernir el gra de la palla.

Per acabar, algunes dades (extretes d'aquest article de El Mundo):

• El 26% dels primers resultats de recerques sobre algunes de les més importants companyies del món són continguts generats pels consumidors.
• Només el 10% dels usuaris arriben a la segona pàgina de Google.
• La decisió final de compra de les vacances es fa a través d'internet en la majoria de casos (54%)
• La publicitat a la TV, revistes i diaris té poc pes pels internautes a l'hora de prendre les seves decisions de compra.
• Els europeus confiem gairebé un 30% més en l'opinió d'altres usuaris que en allò que ens diuen les revistes, televisions i ràdios.
  

Davant de tot això, no puc entendre com algunes empreses encara fan cas omís de tot allò que s'està coent a internet amb elles com a ingredients.

Càpsules http:

1. Cada vegada més els consumidors ens guiem per les opinions d'altres usuaris per tal de prendre una decisió de compra.
2. Les empreses han de conèixer i gestionar la seva reputació online.
   
3. S'ha d'aprofitar l'oportunitat que brinda internet per establir converses bidireccionals amb els clients per tal d'extreure reflexions de les crítiques negatives. Els internautes valoren la transparència per davant de tot; si ens equivoquem, el millor que podem fer és reconèixer els errors i demanar disculpes. Humilitat i ganes d'escoltar són les claus de l'èxit.
   

Internet: la gran comuna hippie digital

Tirant de la Wikipedia he arribat a la conclusió que els joves d'avui en dia en essència, deixant de banda estètiques i activitats secundàries (l'únic que molta gent coneix dels hippies per culpa de les festes a les discoteques), tenim una certa retirada a aquells barbuts-peluts que, durant els anys 60-70, promovien la pau i l'amor lliure per davant de tot:

"Se llama Hippie o Jipi a un movimiento contracultural nacido en los años 60 en Estados Unidos, así como también a los seguidores de dicho movimiento. Escuchaban rock psicodélico y folk contestatario, abrazaban la revolución sexual y creían en el amor libre. Algunos participaron en activismo radical y en el uso de drogas como la marihuana, el LSD y otros alucinógenos con la intención de alcanzar estados alterados de conciencia, en realidad una forma de rebelarse por la homogeneidad de conceptos que ofrece el Sistema. También buscaron formas de experiencia poco usuales, como la meditación. Debido a su rechazo al consumismo solían optar por la simplicidad voluntaria, ya sea por motivaciones hedonistas, espirituales-religiosas, artísticas, políticas, o ecologistas. [...] En general se podría mencionar la tendencia de adoptar un modo de vida comunitario, basado en el amor, la paz. Renegaban del nacionalismo y de la regulación estatal así como de la mercantilización y burocratización de la vida cotidiana, como también del consumismo y del capitalismo. Esto se lo solía hacer mediante la participación en activismo radical y/o mediante la práctica de la simplicidad voluntaria."

No cal dir que els temes de la revolució sexual, de l'amor lliure i de les drogues són, potser, els que s'han traslladat a la nostra generació d'una manera més intacta, sense patir modificacions. Tot i així, no són aquests els punts amb interès per l'assignatura (oh...).

Actualment, la meditació la trobem reflectida en els blogs. Allà hi volquem allò que ens preocupa, que ens indigna, reflexions sobre nosaltres mateixos o sobre els altres. Els blogs són "el espejo del alma".

Reneguem de la mercantilització: no suportem que ens facin pagar per tenir programes, cançons, pel·lícules... per l'ús propi. Preferim la cooperació i la simbiosi dels peer to peer: donar i rebre, el "trueque" més just.

Vivim en comunes, virtuals, però al cap i a la fi en conjunt. Tenim diverses possibilitats de modus vivendi: les xarxes socials, els fòrums, els blogs...

Som grans activistes, això sí, virtuals. De fet, a l'Urban dictionary hi trobem la definició de cyber hippie: algú que es passa tot el dia a internet fent peticions i protestes aleatòries via web per canviar el món que no tenen cap efecte perquè és massa mandrós per aixecar-se, sortir i fer alguna cosa més substancial al respecte. Ja no sortim al carrer per manifestar-nos i posar flors a les armes dels militars; avui, com a màxim premem un botó quan ens envien un mail des d'Intermon Oxfam per salvar la vida d'una dona musulmana que volen apedregar. Un altre exemple és la gran adhesió que va tenir a València la manifestació contra Camps, però només via Facebook: després, a l'hora de la veritat, van ser 4 gats.

Si és que s'hi està tan bé, asseguts a la cadira de casa...

"El Sistema" per nosaltres és Microsoft i la seva visió mercantilista i monopolística de la informàtica. És l'"Imperi del mal" (tal i com el defineix el sociòleg Manuel Castells en aquest article), mentre que els hackers són els lluitadors per la llibertat. L'alternativa a El Sistema és Linux: Linus Torvalds va crear mig programa i el va penjar a internet amb la següent premisa: jo us dono el meu programa i vosaltres m'ajudeu i el milloreu. Us el dono gratuït amb la condició que tot allò que inventeu vosaltres ho poseu gratis.

Però no és casualitat que alguns dels valors d'internet i, sobretot, de la web 2.0 tinguin una certa correlació amb els valors hippies, sinó que és una conseqüència dels qui van desenvolupar l'internet tal i com el coneixem avui en dia.

Aquí teniu un vídeo on he intentat reflectir allò que he anat llegint aquests dies al respecte:



La veritat és que m'ha deixat un bon sabor de boca descobrir que, malgrat que els inventors primitius d'internet van ser els militars, els veritables desenvolupadors d'internet tal i com el coneixem avui en dia van ser una colla de hippies i que els que actualment l'utilitzem ens podríem considerar uns neohippies descremats. Perquè, no ens enganyem, a les nostres comunes físiques independents, altrament anomenades habitació de casa els nostres pares, s'hi està molt bé.

Càpsules http:

1. Internet va ser inventat l'any 1969 pels militars americans, però aquests no van trobar una aplicació que els fos útil.
2. Gran part de les propietats d'internet van ser configurades per universitaris amb una forta influència hippie.
3. Actualment encara es mantenen molts d'aquests valors: horitzontal, lliure, no controlat, de les persones... tot i que l'afany lucratiu està enterbolint algunes d'aquestes premises de què partia internet.