Si no estàs a Google, no existeixes

No tinc recursos ni temps per elaborar un estudi sobre el tema, però posaria la mà al foc que la gran majoria d’internautes té el Google com a pàgina principal del Firefox o de l’Explorer. Sembla mentida, però malgrat la seva omnipresència i la confusió per part de molta gent entre internet, la web i Google (semblant al que passa amb els mocadors de paper i Kleenex), aquesta empresa només té 11 anys d’existència. I crec recordar que hi havia vida, abans de Google. Diferent, sí, però vida al cap i a la fi.

De fet, els internautes van haver d’esperar 2 anys des del llançament al públic de la web per poder buscar informació a la xarxa. El 1993 la web ja desbordava la capacitat humana. Va ser en aquest context que Matthew Gray, un estudiant del MIT, va crear el primer robot web o aranya, anomenat WWW Wanderer, que rastrejava la web passant d’un enllaç a un altre de manera automàtica. Poc després aquell mateix any, les seves capacitats es van ampliar per crear un índex i, sota el nom de Wandex, es va llançar el primer motor de cerca de la història.
Poc després aquell mateix any es va posar a disposició dels internautes Aliweb, encara en funcionament. Aquest buscador exigia als propietaris de llocs web la creació d’un fitxer específic que servís per indexar la pàgina. Com que poques pàgines es preocupaven en un inici de fer aquest fitxer, els cercadors eren poc eficients i els usuaris hi trobaven poques dades, de manera que els utilitzaven poc i, conseqüentment, no hi havia motivació per crear-ne de nous. Tot i així, van idear-se nous sistemes de rastreig i el següent any es va llançar WebCrawler que, a diferència dels seus predecessors, permetia una cerca per paraules a qualsevol pàgina web, convertint-se en una característica estàndard per a la gran majoria de buscadors. També durant el 1994 es va llançar Yahoo!, un directori o índex temàtic que va tenir un gran èxit immediat. Els seus fundadors van comprendre que tenien una gran oportunitat de negoci i van fundar la primera empresa basada en un buscador. A partir d’aquí, hi va haver una important proliferació de buscadors que utilitzaven diferents mètodes –uns més eficaços que d’altres- per oferir resultats: Lycos, Altavista, Excite, Infoseek... Però l’arribada de Google va suposar una veritable revolució.

Google va començar el 1998 com un modest motor de cerca que incorporava un avantatge diferencial respecte de la resta: basava la cerca en un algoritme, el PageRank, que classificava les pàgines web en funció de la quantitat d’enllaços d’entrada que rebien i de la “qualitat” de la recomanació, establint així un rànquing. La resta de buscadors fins el moment retornaven un llistat de resultats amb els termes buscats però sense cap ordre de rellevància: era el propi usuari qui havia d’establir-lo. Aquest clar avantatge va suposar una gran popularitat entre els navegants i Google va anar adquirint cada vegada més protagonisme. Però no es va quedar aquí i, a part de millorar constantment el seu algoritme, aprenent del comportament dels seus usuaris, Google s’ha anat convertint en una gran empresa de serveis 2.0 basada en la confiança dels usuaris i la transparència i en un gran i poderós metamitjà.

Actualment a Espanya Google acapara el 99% del mercat dels buscadors. És el país on es registra un predomini més gran, però tot i així, a nivell global representa un 60% de les cerques. Però el que realment ha marcat la diferència en el model empresarial de Google ha estat la seva capacitat de fer rendible la xarxa mitjançant la gestió de la publicitat online que ofereix a través dels programes AdWords i AdSense. D’aquesta manera Google domina el mercat ad server amb una quota de mercat mundial del 56,5%, mentre que els seus competidors més directes, Yahoo! i Microsoft, es queden amb un 9,7 i el 3,8% respectivament. Però Google no es conforma amb això i en els últims dos anys ha comprat DoubleClick, AdMob i Teracent, tres companyies publicitàries punteres. El més interessant és que les dues últimes, adquirides en els últims mesos, són orientades a la publicitat mòbil, cosa que deixa entreveure els objectius actuals de Google: posicinar-se amb força en l’internet mòbil ara que encara estem en fase de popularització. A més, Teracent està especialitzada en publicitat contextual personalitzada a temps real, la joguina preferida de la màquina més perfecta de fer diners AKA Google. En funció de l’hora del dia, del contingut de la web visitada, de l’historial de visites i de l’idioma del visitant, la publicitat canvia.

No cal dir que són molts els que critiquen aspectes d’una empresa que poc a poc s’ha anat convertint en un gegant extremadament poderós: es qüestiona la privacitat de les dades dels usuaris, se l’acusa de la manca de transparència en aspectes com el seu sistema de subastes de publicitat, un mercat privat manejat únicament per Google, sense gaire informació pels anunciants o pels usuaris generadors de continguts i d’estar creant un monopoli semblant al de Microsoft. Aquí teniu 3 vídeos com a petita mostra:




Per altra banda, també són molts els que queden fascinats per la política innovadora i creativa d’aquesta empresa i que somien en, algun dia, treballar en les seves instal·lacions i sota les seves condicions laborals:


Google busca, oferint serveis de qualitat, que l’usuari es quedi més temps a la xarxa i generi més contingut, per tal de poder-lo incorporar al seu algoritme i així augmentar les possibilitats que algú cliqui els anuncis contextuals, augmentant així els seus ingressos. És un model òbviament interessat: es tracta d’una empresa i, com a tal, el seu objectiu és augmentar els incomes. Tot i així, la qualitat d’allò que ofereix i els beneficis que raporta a l’usuari “de a pié” fa que la majoria de nosaltres li tinguem un apreci semblant al que podríem tenir a aquelles persones que ens fan la vida més fàcil.

Càpsules http:

1. L'èxit de Google com a empresa no es deu al buscador que el va llançar a la fama, sinó a la implantació d'un model de publicitat eficaç i rendible basat en el posicionament als buscadors.
2. Google busca estendre el seu èxit a la telefonia mòbil en vistes de l'expansió que avui en dia s'està gestant. Per fer-ho, ja ha comprat dues grans companyies de publicitat especialitzada en aquest mitjà: AdMob i Teracent.
3. Actualment hem arribat a una dependència tan gran de Google que sembla que si volem "existir" com a empresa o com a persones, hem de sortir en el seu rànquing de resultats. I així ha anat augmentant el seu èxit i el pes de les seves butxaques.