"Yo soy cibernauta porque internet me ha hecho así"

Ens passem un terç de la vida dormint, un terç treballant i l’altre terç davant l’ordinador. I si treballem davant de l’ordinador, ens passem 2/3 de la vida davant l’ordinador. I dic 2/3 perquè fins i tot en els desplaçaments de la feina a casa i de casa a la feina, quan sortim de festa o mirem la tele també tenim un ordinador a mà (en qualsevol dels seus formats). Per força, internet ens està canviant.

Un dia estaba parlant amb un amic pel xat del gmail i, de sobte, em diu: “ei, ari, t’escric des del lavabo. Xoooof!”. A mi, aquesta informació em va sobrar (sortosament encara no percebem olors digitalment), però em va fer reflexionar sobre la ubiqüitat que ens brinda internet i la possibilitat de fer diverses tasques alhora (multitasking). S’ha calculat que el dia a internet dura 36 hores, enlloc de les 24 convencionals del món real. Com pot ser? Doncs perquè mentre escoltem la discografia de Yann Tiersen per l’Spotify, estem consultant el correu i ens estem descarregant l’últim capítol de Lost, de manera que augmentem el temps virtual. I, agafa’t, perquè d’aquí 3 anyets s’estima que el dia virtual tindrà una durada el doble de llarga que el real. Si això significa que enlloc de treballar 8 hores reals al dia només en necessitarem 4, firmo.

Un altre fet que em va fer reflexionar és l’evolució dels missatges de felicitació d’aniversari dels amics: primer venien a dir-t’ho de paraula, després et trucaven a casa, al cap d’uns anys al mòbil, més tard t’enviaven un sms (havies de mirar de tenir la safata d’entrada amb prou capacitat aquell dia) i aquest any només he rebut un sms. La resta de felicitacions han estat a través de Facebook, i de fet aquest ha estat l’any que m’han felicitat més vegades. Ei, quan estigueu deprimits, feu un experiment: canvieu la vostra data de naixement al Facebook. Veureu com tothom us felicita.

Estem perdent la memòria. O l’estem cedint als discs durs, als correus, al Delicious, al Facebook i a l’agenda del mòbil. Quin daltabaix, quan perdem el mòbil! Sembla que haguem perdut més de mitja vida amb ell. Tenim una confiança extrema en la tecnologia. Potser d’aquí uns anys tindrem discs durs incorporats al cervell. Serà com gairebé recuperar la memòria natural, tornar als orígens.

Ens estem tornant uns impacients. Tenim la tecnologia de l’ara i l’aquí mateix, de manera que ens indignem quan estem al msn i triguen més de 2 minuts a contestar-nos (segur que alguna vegada us han dit “bueno, ja parlarem, que deus estar ocupat...”; que sapigueu que aquesta frase és la que escriu algú ofès) o quan posem un arxiu a descarregar a l’Ares i triga a començar la descàrrega.

Ha desaparegut per complet aquell sentiment d’il•lusió de quan esperàvem una carta. Avui en dia, esperar per veure un altre capítol de la nostra sèrie preferida a Megavideo, per rebre la contestació d’un mail o per descarregar un arxiu de Megaupload ens treu de polleguera. Ara més que mai, qui espera desespera.

I ara, una petita confessió: de totes les parelles que he tingut (que són poques), en el 100% dels casos internet ha tingut un paper determinant. No me n’amago. És una altra manera tan lícita com les altres de conèixer gent. Que sigui més o menys màgic, això ja corre a compte de cadascú. Per mi és prou màgic llegir el Fotolog d’algú que em fa riure a “carcajada limpia” i acabar-lo coneixent en el món real. Sí que es pot enganyar, a través d’internet, però també ens permet contactar amb gent amb qui probablement no ens trobaríem mai en una discoteca, un bar o un concert. De fet, les xarxes socials i algunes webs com meetic, match.com i singles, s’han convertit en les grans aliades dels solters, separats i divorciats.

També està canviant la nostra manera de parlar: existeix un argot específic d’internet que cada cop està arrelant més en el llenguatge que utilitzem quotidianament, als mitjans de comunicació i a la publicitat i, conseqüentment, es van introduint noves paraules als diccionaris. El verb clicar o fer clic, per exemple, ja ha estat acceptat per l’Institut d’Estudis Catalans. Però no només afecta al llenguatge a nivell de vocabulari, sinó també té influència en l'humor, i, en menor mesura (ara per ara), en les frases fetes. Temps al temps.

Segons aquest article d'Agapito Maestre, existeixen 3 tipus d’usuaris d’Internet: els addictes, que no és que considerin que internet els hagi canviat la vida, sinó que no hi havia vida abans d’internet; els moderats, que pensen que internet ha significat una revolució semblant a la Revolució Industrial, de manera que ha canviat per complet les nostres formes de vida i, fins i tot els seus sentits; i els escèptics, que no volen reconèixer els canvis que internet ha suposat en les seves vides.

Com a addicte-moderada que em considero (ja se sap que les classificacions sempre tenen matisos), crec que és important prendre consciència de com ens està canviant internet per potenciar aquells aspectes positius i intentar buscar una manera de posar remei o pal•liar els negatius.

Càpsules http:

1. Internet té una gran influència en la nostra quotidianitat, afectant la nostra manera d'aprendre, de treballar i de divertir-nos.
   
2. Existeixen 3 actituds diferents sobre aquesta influència: l'addictiva, la moderada i l'escèptica.