Problemes i solucions d'ahir i d'avui

Les converses dels àpats d'aquest cap de setmana a casa han estat substancials. Ens hem posat nostàlgics i hem començat a recordar què fèiem en l'era preinternet. És curiós comprovar com ens ha canviat i la velocitat amb què ho ha fet. Sembla que parlem de la prehistòria, enlloc de pocs anys enrera.

Després de sopar i sense menjar les postres m'he dirigit a l'ordinador i he començat a transcriure part del debat familiar, plantejant una sèrie de problemes i les solucions que tenien abans i ara. Aquí teniu la llista:

Problema: He d’anar al Teatre Grec i no hi sé arribar amb el cotxe
Solució d’abans: buscar una guia de barcelona
Solució d’ara: internet (Google maps), GPS

Problema: He de buscar informació sobre la Guerra Civil
Solució d’abans: preguntar a la iaia, buscar a la Gran Enciclopèdia Catalana o anar a la biblioteca
Solució d’ara: internet (Google)

Problema: Vull escoltar una cançó tantes vegades com vulgui
Solució d’abans: posar la ràdio, creuar els dits i esperar que la posin a Flaixbac per prémer el Rec i grabar-la en cassette (fins el 1999 la vida era dura), anar a una botiga de CDs i comprar-lo
Solució d’ara: internet (Spotify, Youtube, Ares, Emule…)

Problema: Vull que la gent llegeixi el que escric
Solució d’abans: ser un gran escriptor per tal que les editorials et publiquin un llibre
Solució d’ara: internet (blog, Facebook…)

Problema: No sé com es diu "ventall de possibilitats" en anglès
Solució d’abans: intentar trobar-ho en un diccionari o consultar-ho a un professor d’anglès
Solució d’ara: internet (fòrum del Wordreference, traductors)

Problema: Tinc un nou producte molt cool pels joves
Solució d’abans: pagar un dineral i fer un espot que veuran el pare i la iaia
Solució d’ara: internet

Problema: Vull fer un viatge tiradet a Copenhagen
Solució d’abans: anar a una agència de viatges (no tan tiradet)
Solució d’ara: internet (enllaços patrocinats de Google, viajar.com...)

Problema: He tornat del viatge i vull ensenyar les fotos a les amigues que he fet a Copenhagen
Solució d’abans: rebelar unes quantes còpies de les fotos i enviar-les per correu
Solució d’ara: internet (Picassa, Facebook...)

... i així successivament.

Tot això m'ha portat a pensar que, més que una invasió alienígena o un tsunami universal, la més gran amenaça per la societat occidental actual seria l’eliminació d'internet. No crec que Steven Spielberg trigui gaire més a gravar una pel•lícula sobre el tema. Aquí teniu un possible trailer. Espero que us faci reflexionar (fins a cert punt) i que us divertiu tant com jo fent-lo.

A internet hi és absolutament TOT. Riu-te’n, dels tot a 100. Bé, encara té algunes mancances, com la impossibilitat de tocar, degustar o olorar, però temps al temps. El vídeo és un clar exemple de les possibilitats que ens ofereix. L’he fet a partir de fragments dels tràilers de “El día de mañana” i “La tormenta perfecta” i del famós nen alemany addicte als videojocs, extrets del youtube i descarregats mitjançant l’Atube catcher (el vaig aconseguir buscant al Google “programa descargar vídeos youtube”). Després he extret el so dels vídeos mitjançant el Free Video To Mp3 Converter (el vaig aconseguir buscant al Google “programa extraer sonido vídeo”) i he buscat sons al Google de curtcircuits. M'he nodrit de dades estadístiques (del 2008) i finalment ho he muntat tot amb el VideoPad Video Editor, un programa gratis trobat gràcies a la gentilesa de Google. I tot això, sense tenir la més remota idea sobre audiovisuals i sense moure’m de davant de l’ordinador. I sense pagar ni un cèntim.

Gràcies, publicitat.

Sí, li hem de donar les gràcies a la publicitat perquè, si actualment disposem de tants recursos gratuïts (l’Spotify és un flagrant paradigma), és perquè hi ha algú que paga per nosaltres. Per obtenir alguna cosa a canvi, òbviament. Però són molts els usuaris que es queixen de l'increment de publicitat a l'Spotify i de la injustícia que això suposa. Em pregunto si aquests internautes han escoltat alguna vegada la ràdio. També és aclaparant la quantitat de gent que despotrica contra Megavideo per la limitació de 72 minuts (que, he llegit en l'estat de Facebook d'algun amic, sense haver-ho contrastat encara, que ha passat a ser de 62 minuts. Seran...!) que els prohibeix el dret de mirar la seva sèrie preferida durant més d'una hora seguida. Bé ha de tenir dret aquest servei a treure un rendiment, no? A més, hi ha l'opció de descarregar els vídeos (però, és clar, és esperar massa, 10 minuts...), o la d'escriure al google "evitar limitaciones de megavideo". Segur que ell ens sabrà trobar la solució.

Càpsules http:

1. Internet és el nostre principal sistema de resolució de problemes.
2. La desaparició d'internet suposaria per la societat actual una crisi de dimensions descomunals.
3. La publicitat no és l'enemiga d'internet, sinó qui l'alimenta perquè segueixi creixent, juntament amb nosaltres, els usuaris.