Brossa virtual

Fa poc la meva mare em va parlar de l'existència d'una nova illa feta íntegrament d'escombraries. Una bona destinació per les properes vacances, sens dubte. Això em va fer reflexionar sobre la tendència humana d'acumular coses inservibles.

Les escombraries són el resultat de les diverses activitats humanes i estan constituïdes per tot material que considerem de valor igual a zero, totalment prescindible. Quan pensem en la brossa, ens imaginem una muntanya de tones i tones d'objectes inútils, pestilents i indesitjables, però, de fet, n'hi ha que no fa pudor i, fins i tot, d'intangible.

Veient la línia del temps dels "invents", un pot pensar que ens hem tornat bojos: en els últims anys la tecnologia avança a una velocitat de vertigen. Tots recordem amb nostàlgia el joc de "la serpiente" com si fos un record llunyà de la nostra adolescència, però el mític Nokia 3210, de fons gris depriment i de reduïdes funcions acromàtiques, no fa ni una dècada era una passada. Ara, si algú encara l'utilitza (els mòbils d'abans duraven molt més), es converteix, com a mínim, en l'anècdota del dia:

-saps què? la Maria encara té un 3210.
- hahaha! què dius, ara!

Fins fa relativament poc la gent es canviava la TV/mòbil/PC/... quan deixava de funcionar. Ara ja no importa si el mòbil deixa de funcionar al cap d'un any d'haver-lo comprat: abans de ben segur que ja ens l'haurem canviat. Les garanties cada vegada tenen menys sentit en un món en què tothom corre per tenir l'última funció que ha sortit al mercat.

Fins ara hem parlat de brossa física, tangible. Però no només tenim "deixalles tecnològiques" com a resultat dels frenètics avenços tecnològics, sinó que també existeix la brossa digital virtual, aquella que pren forma de bits inútils o mal utilitzats. Constitueix un tipus d'escombraries invisible per la majoria de nosaltres, però realment no és ben bé així, ja que aquesta informació ha d'estar continguda en servidors i el nombre d'aquests creix cada any de manera exponencial.

Internet, doncs, no es salva de la tendència humana d'acumular coses inservibles: creem perfils per tot arreu deixant-los després abandonats, comptes de correu en qualsevol companyia que n'ofereix, llocs web que deixem sense actualitzar... A més, més del 90% dels correus que rebem són spam, i per tant, bits malgatats.

Només per mencionar un exemple d'àmbit de saturació de deixalles cibernètiques, quan buscava un nom pel bloc em vaig indignar: tots els que li proposava a blogger, que jo creia francament originals i trencadors, ja estaven agafats. Però no m'indignava perquè algú fos més àgil creativament i bloguísticament parlant que jo, sinó perquè, en molts casos, el bloc constistia en el títol I PROU. Creats el 2004, el 2006... i ni una sola entrada. Quines ganes d'acumular deixalles quan es poden "reciclar" només prement un botó!

Em pregunto si, amb el temps, es farà necessària la figura dels escombriaires (o, a males, dels policies) virtuals, així com campanyes a l'estil "Bolsa = caca" de Carrefour però aplicada a la virtualitat:



He de confessar que des que tinc el compte de hotmail (2001) que no he esborrat gairebé cap mail (per mandra i perquè penso que algun dia potser els voldré tornar a llegir... sabent que mai ho faré). També he de reconèixer que tinc més de 5 comptes de correu repartits entre gmail, yahoo i hotmail, i que he oblidat la contrassenya d'alguns d'ells. Però, a part d'aquests petits vicis, poca cosa més, ho prometo.


Càpsules http:

1. L'espai virtual no és ni infinit ni immaterial, ja que la informació ha d'estar continguda en servidors.
2. Cada vegada els avenços tecnològics són més i es produeixen més ràpid, de manera que l'obsolència de molts d'aquests productes es produeix en pocs dies.
3. Per brossa virtual entenem tant la produïda per l'eliminació dels aparells electrònics com la digital, en forma de bits inútils.